Consell Comarcal de l'Anoia · Plaça de Sant. Miquel, 5 · 08700 Igualada · Tel. 93 805 15 85

Portal de l’empleat

El Consell Comarcal de l’Anoia lidera la lluita dels ajuntaments afectats contra la MAT entre Maials i Rubí

24 de gener de 2024

Ha contractat un gabinet jurídic expert en dret mediambiental per assessorar els municipis

El Consell Comarcal de l’Anoia està liderant, conjuntament amb els ajuntaments afectats, la lluita contra la línia aèria de Molt Alta Tensió (MAT) entre Maials i Rubí que passaria per vuit municipis anoiencs: Bellprat, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Piera, els Hostalets de Pierola i Masquefa. L’ens comarcal s’ha reunit dues vegades amb els alcaldes d’aquests municipis i, per disposar d’un suport tècnic especialitzat en aquest àmbit i oferir un bon assessorament, ha contractat un gabinet jurídic expert en dret mediambiental per elaborar primer unes al·legacions en contra d’aquest projecte -que ja s’han desestimat- i ara un recurs d’alçada, que ja s’ha presentat.

El projecte MAT entre Maials i Rubí contempla una línia de 150 quilòmetres i travessaria els diversos municipis de l’Anoia fet que podria arribar afectar greument.

El president del Consell Comarcal, Jordi Parcerisas, considera que la política energètica del país s’ha de fer de forma consensuada amb el territori i apunta que aquests municipis de l’Anoia estan disposats a cedir hectàrees per a la millora de la situació energètica de Catalunya. Però reclama a la Generalitat de Catalunya «que sigui cada territori qui pugui definir com contribueix a l’energia de la comarca i del país», i també demana que «s’avanci en la tramitació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), perquè tots els municipis treballin en la mateixa direcció pel que fa al futur de l’energia».

El que el Consell Comarcal no considera «de rebut» és «que s’imposin macroprojectes com el de la MAT, que «trinxaria la comarca», amb estructures que troben «monstruoses», que van dels 70 als 100 metres d’alçada. A més, Parcerisas recorda que la infraestructura «només tracta l’Anoia com a territori de pas entre les macros instal·lacions de l’Aragó i l’àrea metropolitana de Barcelona», una obra «faraònica» i que «no aporta cap benefici directe a l’Anoia».

Last modified: 26 de gener de 2024